El progrés arriba a la població. El desenvolupament social i demogràfic augmenta. La construcció del poble segueix el seu curs. La morfologia de l’urbs i de la mateixa gent es va transformant. És l’època de la irrupció dels aparells de tota mena, tan domèstics com de la mateixa evolució col·lectiva: telèfon, ràdio, toca discos, … Deixant enrere una manera de viure més austera al camp. I encara que la vida pagesa continua, una altra manera de viure es va implantant. Aquesta duu uns avantatges com ara més comoditat en el dia a dia. Per altra banda, es van erosionant altres valors de caràcter més personal.
En aquesta segona part de Tito, saó d’un poble, ens trobam caminant pel trànsit d’aquells anys cinquanta i seixanta.